Coses que no has de fer si Vols ser Escriptor

"Coses que no has de fer si vols ser escriptor" és la brillant i irreverent col-lecció de contes del novel-lista Francesc Angulo, que ja està destinada a convertir-se en un petit culte per a aspirants a novel-listes i amants de la literatura.

A través d'una sèrie d'episodis hilarants i grotescos, Angulo ens porta en un viatge al món de l'escriptura des de la perspectiva dels qui estan donant els seus primers passos en aquest camp. Sorgeix un retrat iconoclasta i sense filtres de totes les deformitats i absurdítats que s'amaguen darrere la creació literària.

Amb perspicàcia i sensibilitat, l'autor desmunta un per un els mites i il-lusions que sovint acompanyen els escriptors debutants, oferint al lector moments per a la reflexió entre riures.

La col-lecció s'obre amb la hilarant "Subornar les editorials", on Angulo explica els seus tràgicament còmics intents de cridar l'atenció dels editors enviant-los insulses cartes acompanyades de regals com pernils. El to és despreocupat i autoirònic, la sàtira del món editorial encerta de ple.

Després segueix el conte "Assetjant els famosos", un altre episodi graciós en què l'autor torinenc descriu els seus maldestres intents de cridar l'atenció d'escriptors famosos, amb resultats mai positius i sovint embaraçosos. Angulo torna a encertar de ple gràcies al seu humor subtil i a la capacitat de riure's d'ell mateix.

A "El llibre viatger" el protagonista intenta de totes les maneres absurdes difondre les còpies sense vendre de la seva novel-la, amagant-les als llocs més insospitats. Una punyent sàtira del somni de veure la seva obra difosa, narrada amb ritme acuit i molta ironia.

Altres moments divertits són la trobada amb l'alcalde del seu poble que promet publicar-li un llibre i després es retracta, o el diàleg surrealista amb un amic a Facebook que diu no saber que Angulo és escriptor. Situacions grotesques que l'autor explica amb autoirònia, captant els aspectes còmics darrere les decepcions.

Tampoc falten històries amb tons més reflexius, com quan Angulo aborda la seva dislèxia a "Dislèxia", un obstacle que sembla negar-li la carrera d'escriptor i que, gràcies a la seva tenacitat, aconsegueix convertir en la seva marca personal.

I després la trobada amb un grup d'ancians escriptors en un cafè de Barcelona, que l'acullen com a un igual i li ensenyen els secrets de l'ofici malgrat els 40 anys de diferència. Un homenatge a la importància dels mestres i la tradició.

El fil conductor de tots els contes és l'amor visceral d'Angulo per l'escriptura, amb alegries i dolors. Un amor que emana de cada pàgina i embolcalla el lector, fent-li compartir esperances i derrotes.

Una de les virtuts de l'obra és l'estil fluid i atractiu, capaç de dosificar amb mestratge la comicitat i el lirisme gràcies a un llenguatge modern i arrabassador. Les històries de vegades surrealistes adquireixen una dimensió universal gràcies justament a l'habilitat de l'autor per explicar-les amb naturalitat, sense forçar-les.

En resum, "Coses que no has de fer si vols ser escriptor" és un llibre que parla de llibres i de la vocació literària, però que gràcies a l'enfocament brillant i anticonvencional d'Angulo sap divertir i fer reflexionar lectors de tota mena. Una lectura útil per a qui somia ser escriptor, però també molt gaudible per a qui vol passar unes hores despreocupades en companyia de personatges inoblidables.